Contra l’ignorança, passió e inquina
Defensa de la meua romana
I noble lingua valentina
que la catalana es la marrana
Yo no “xarre” catalá
que lo meu es valensiano
no hi ha idioma més marrano
en la parla d’un cristiá
Yo t’anvie a fer la má
si dius nen, quan yo dic nano
eres mes blasfem q’Arriano
si dius “tarda” i no vesprá
Tot lo món se equivoca
pero per la part que me toca
lo teu es merda en la boca
quan dius “pastís” i no coca
El teu argot diu la chent
que mi me pareix roí
i a tu te sembla “dolent”
bramant en barceloní
En ta llengua es tot verí
ton parlar te tots el vicis
Deu te faça un bon juí
quan tu vols fer un “judici”
Un bon pet portes de vi
exclamant “ja sóc aquí”
pareix dialecte somalí
per dir ara, dient “avui”
no comprenc el que te pica
es un poc, no una “mica”
tens el cul tot ple de ceba
per fer meu, lo q’era “seva”
Pues es barbàrie d’uns atres
que sent valencians mosatros
de repent sigam “nosaltres”
no s’hu cregau ni borrachos!
Tens en la gola un cagalló!
torna la mateixa cançó!
que no es bústia! Que es buçó!
escrius adreça, i es direcció!
No me toques mes el orgue
si dius “òrgan” es per fotre
si dius número, no es nombre
vols “imposar”, i es impondre
Que t’ha donat un mal vent?
has perdut atra neurona?
puix esperaré un moment
i tu mentres una “estona”
No es molt sá el q’has de dir
tos intencions son pecaores
quan yo isc tu dius “sortir”
i en això dius “aleshores”
Eres mes burro q’un aca
ta llengua tot rebolica
si la chicona es molt bonica
perque te ara que ser “maca”?
No me dones atre crit
això d’a on ho has tret?
que ta cervell es chicotet
pero tu dius q’es petit
No me dones un “petó”
q’eixe bes sap a sequiola
a mi m’agarra la pallola
pero a tú el “xarampió”
pues te tinc que dir així
– per que mai te diré “doncs”-
que ixe idioma es un afront
qu’está mes “solter” que fadrí
Si Sant Vicent vinguera ací
vos penjaría dels collons
sou mes hereges q’els sarraíns
cremeu-vos tots en l’inquisició!
No conec “jerga” mes guarra
mes q’un moro nazarí
tu parles l’invent de Fabra
yo la llengua de Baldoví