Romanse truncado per el meu amor a lola
que m’anviá a fer la má, i s’ha quedá ella sola
Visente:
Oh Marilola, Marilola
quan pense en tú, mentra el calor
i m’agarra la pallola
Oh Marilola, Marilola
quan a tu te veig, tinc baix un picor
i se men ix el nab de la caçola
Oh Marilola de los Llinares
tu sempre tan jove i bella
si yo volguera i tu de deixares
te palparía una mamella
Lola:
ma que estás loquet
te conformas con muy poco
deixa quet el tabalet
que ni muerta te lo toco
que pensarán les amistats!
mira q’eres tio calforro
en quan te veja ya vorás
com te calfe bé el morro
i fes el favor de ficarte gel
pa abaixarte el calentorro!
Visente:
Yo te dic tot lo que sent
les amistats donen igual
el meu cos es sentiment
i devoció el meu pardal
La calfor me fa valent
i de gel no vullc parlar
els collons tinc de calents
com per a fondre un glaciar
Lola:
Que te passa desvergonyit?
que la inspiració te ve per la nit?
inspiració, per no dir atra cosa
perque ixa ocurrensia, te naix de la bossa
Visente:
A mí me ve “l’inspirasió”
quan pense en el teu furó
Lola:
ya m’has fet que me perga!
ara si que sí:
vesten a la merda!
que ixa llengua es un verí!
Visente:
Quin disgust que me dona
que no me vullgues ya
per declarar-te amor, oh Lola
m’anvíes a fer la má
Don Visente Lo Cabanyal 