La meua devoció de poeta
per el virgo de visanteta:
En lo món no se coneix
valentía en un pardal
ni cap atre comensal
que se menje éste peix
Una boca de llobarro
que fa tres metros i un pam
ningú mai pot passar fam
ahí dins te cap un carro
Ixe virgo yo no antenc
com pot seguir intacte
hi ha que tindre molt de tacte
per a fugar-te eixe dent
Per això la por que sent
tot el meu cor agafa
com te menejes del assent
la teua figa m’asclafa
Don Visente Lo Cabanyal 